Comiat de el Camí

Avui s'ha llevat ennuvolat a Santiago. A les 8:30 hem anat caminant a fer cua per recollir la Compostelana que obrien a les 10:00 l'Oficina Internacional d'Acollida a el Pelegrí, no confondre amb la de Refugiats, que sembla que no existeix o el Marlaska no s'ha assabentat.
A l'arribar hi havia una cua de 298 persones davant nostre. Sort que avui obrien a les 9:00. Ens hem alternat per esmorzar.

El Pau amb la Compostelana

 

El procés és una mica complicat i has de tenir mòbil. Primer s'ha de escanejar un codi QR per omplir un formulari amb les teves dades, posar-te a la cua. Un cop dins, et donen un tiquet amb el número de tanda, a Pau li han donat el 299. Mentrestant, a fora, la cua anava creixent. Han trigat tres hores a atendre'l i li han recriminat que no hagi segellat la credencial a les sortides i a les arribades, però li han donat la Compostelana.

Mentrestant, l'Alfons ha anat a l'alberg a buscar el cotxe. Arribava a l'Oficina gairebé alhora que el Pau sortia. Sincronització es diu.

Immediatament hem sortit cap a Fisterra a mullar-nos els peus i fer-nos un homenatge.

 

Homenatge a Los Tres Golpes

 

A l'arribar, el primer que hem fet és buscar un restaurant, hem acabat al Mesón Los Tres Golpes. Ens hem donat un banquet de marisc.

 

Després de l'homenatge hem anat a el far a fer-nos unes fotos i després hem baixat a la platja a remullar-nos els peus. 

Mullant-nos els peus a Fisterra

 

 

 

 

 

 

 

 

Volta a Santiago, el Pau ha vist el partit de el Chelsea, i hem sortit a sopar per no anar a dormir amb la panxa buida i hem presenciat una baralla al bar, amb intervenció de la policia i tot.

Moltes gràcies a totes i tots que ens heu seguit al blog i a les xarxes. A l'hora de fer aquesta crònica, havien 1.464 visualitzacions a l'bloc, més tots els "m'agrada" i comentaris a Facebook, les visites i retuits a Twitter, i les visites a Instagram.

En més d'una ocasió, els vostres comentaris ens han animat a continuar perquè hi ha hagut etapes molt dures per al Pau, a més d'avaries a la bici, alguna caiguda, pèrdues de l'Alfons, un ensurt a la carretera ... Però la valoració que fem és que ha valgut la pena.

Demà, de tornada a casa que esperem arribar demà passat si no ens perdem.

Bon camí 

 

Galeria de fotos:  https://drive.google.com/drive/folders/1StNc6EbfFmbLGvtvvS9w20WZtvTpaiQN?usp=sharing

Hem fet el cim!

Avui ens hem aixecat tard perquè l’etapa era curteta. Em anat fins Arzúa, em pres un café amb llet i un croasant i hem anat a segellar la credencial. Hem acordat de quedar sobre les dues, quarts de tres per dinar.

L’Alfons s’ha quedat a Arzúa per fer unes fotos. Al cap d’una estona, trucada del Pau. Papa he caigut i he trencat la bici. Però tu estàs bé? Si, no m’he fet mal però hauries de venir a buscar-me.

Altres ciclistes l’han dit d’un taller a Arzúa. Ens trobem  i tornem a Arzúa. Al taller arreglen la bici mentre esmorzem. Quedem de trovar-nos a O Pedrouzo.

Trucada del Pau. Papa continuo fins a Santiago.

L’Alfons enfila cap a Santiago. TomTom portam cap a l’alberg. Li costa una mica arribar. Deixa el cotxe en un pàrquing proper a esperar al Pau.

Papa, estic entrant a Santiago, ens veiem a la plaça de l‘Obradoiro. L’Alfons va caminant, el Googel Map li diu que té 12 minuts per arrivar caminant. Com no, es perd i arriba mig hora tard. El Pau fa estona que s’espera.

Foto amb la bici davant la catedral i anada a l’alberg situat al Seminari Menor.

Migdiada sense dinar. A les 18:00 tornem a la plaça de l’Obradoiro, agafem un trenet turístic, que fa una ruta anodina, i anem a sopar una mica de marisc.

Demà, després de recollir la Compostelana, viatget fins a Fisterre on ens volem banyar en les gèlides aigües.

 

Tot dins de la nostra normalitat

El Pau ha sortit a les 7:30 camí de Sarria per segellar la credencial perquè en Samos estava tot tancat.

Hem quedat per esmorzar a Portomarín. Alfons s'ha entretingut a Sarria per fer unes fotos i ha continuat cap al lloc de trobada. Premi, ha arribat abans que el Pau. Tot sigui dit, hi havia molts tram amb boira i, a més, es notava que ens acostàvem a Santiago perquè hi havia molta gent en el camí.

Foto de l'arribada de Pau a Portomarín. Esmorzar de bocata xoriço i el Pau no pot continuar la ruta perquè se li han pujat els bessons. Ens vam quedar una estona al poble, Pau al cotxe i Alfons fent fotos.

Donem per acabada la ruta i enfilem cap a Vila de Cruces, a la província de Pontevedra!

Teníem previst passar la nit en un alberg i dormir en lliteres però el vam canviar per un hostal a Arzúa. Resulta que l'hostal és a 20 km. De Arzúa!

Parades a Palas de Rey i Melide per fer fotos. Dinar a Arzúa, una pizza de pop.

Un cop a l'hostal, migdiada. A les 18:00, Alfons va a Arzúa a fer la bugada. A la tornada, com no, es perd. Posa al TomTom Creus, quan s'adona, li està portant a Astúries, falten 257 km per a la destinació.

Mira al mòbil, adequa la ruta, arriba a Vila de Cruces sense bateria al telèfon. El TomTom no dóna amb el carrer Soto, resulta que ha passat milers de vegades pel carrer que la creua, ja és de nit. Arriba a l'hostal a les 22:00.

Demà, Santiago. Si no ens perdem, és clar.

 

No sortim d’una que ens fiquem en altra pitjor

Avui hem sortit aviadet perquè l’etapa es llarga. Hem acordat trobar-nos a Trabaledo per esmorzar.

L’Alfons enfila cap a Cacabelos, un poble que li recorda al seu cunyat Mariano.

Després d’unes fotos, posa el TomTom per anar a Trabaledo. No hi ha ruta possible. Com és possible?. Bé, a Pereje, el poble d’abans. No hi ha ruta possible. Es dóna compte que ha posat no anar per autopistes.

A Vilafranca del Bierzo s’incorpora a la N6 pensant que és la A6. Dos carrils, un camió lent. L’Alfons l’avança per l’esquerra i es troba dos cotxes de cara. Passa quasi  fregant el camió i els cotxes. L’ensurt el deixa glaçat. Agafa la sortida més propera i para el cotxe per asserenar-se. Podia haver-se matat i matat a altra gent.

Trucada del Pau. Papa, ja sóc a Trabadelo. L’Alfons és a Cacabelos perquè s’ha perdut. Quedem a un poble més enllà, a Portela de Valcarce. Quan ens trobem, l’Alfons s’abraça al seu fill i es posa a plorar.

Esmorzem, fiquem la bici al cotxe i enfilem cap a Samos, passant per O Cebreiro.

Arribem a Samos, traiem la bici i ens adonem que la bici té el fre davanter trencat. L’hem trencat ficant-la al cotxe.

Altre inconvenient. Bé, calma, anem a visitar el monestir de Samos que existeix des de el segle VI. Ara el porten els benedictins, els mateixos que els del Valle.

Després dinar i la migdiada, anem a Sarria a un taller. Bici arreglada.

Tornem a Samos i l’Alfons va a fer unes fotos de la capella del Salvador, del segle IX, al costat d’un xiprer de més de 500 anys.

A sopar i a dormir. Deixem aquest terrible dia enrera.

Demà penúltima etapa abans de Santiago.

Un dia de gossos

Avui havia de ser una etapa llarga, 104 Km. El Pau no es veia amb cor d’acabar-la i per això hem decidit començar-la més endavant, a Hospital de Órbigo a 33 Km. de León, on hem pres un cafè amb llet i unes pastes, després d’aturar-nos en una gasolinera a netejar la bici i inflar les rodes.

El Pau ha segellat la credencial i ha començat l’etapa amb la intenció de tenir forces per pujar l’Alto del Hierro (1517 m.) abans d’arribar a Ponferrada.

Hem quedat per trobar-nos a El Ganso, abans d’iniciar la pujada, per esmorzar com Deu mana.

Fotos del Puente Honroso i l’esglèsia de San Juan Bautista en l’Hospital de Órbigo i trucada del Pau que té problemes amb la bici.

On ets fill? A Santibáñez de Valdeiglesias. TomTom indica’m el camí. El TomTom el porta a Villares de Órbigo. Aquí no, a Santibáñez. Ja ha arribat. Que no, que això és Villares.

Trucada al Pau. Nen, que estic perdut. Com tots els joves, el Pau té recursos tecnològics. Envia’m un WathsApp amb la teva ubicació i et vaig guiant per telèfon. Ens trobem!

Sembla que la bici està poc engreixada i eI fre davanter fa el tanoca. Engreixem la bici i premem el  fre. Continua la ruta amb un inici de pàjara.

L’Alfons no vol que li passi com sempre, que el Pau arribi abans a El Ganso, i deixa Astorga per després d’esmorzar mentre el Pau fa la pujada.

TomTom, porta’m a El Ganso. Carrer? Posa R i surt Rodrigatos de la Obispalia. Doncs val, aquest carrer mateix. No és un carrer, és una aldea a la quinta forca de El Ganso. L’Alfons pensa: “jo si que estic fent el ganso”.

Però arriba abans que el  Pau (plas, plas, plas).

Trucada del Pau: “papa que la bici no va bé”. On ets? A Santa Catalina de Somoza, el poble del costat.

Fiquem la bici al cotxe i reculem cap Astorga a un taller de reparacions trobat al Google. Arreglen els frens però el Pau no surt gaire content. Finalment esmorzem a Astorga. Quina gana i quina pixera!

Fem quatre fotos a la catedral i altres indrets i enfilem cap a Ponferrada. Ens diuen d’un taller de bicis, anem després de la migdiada, el Pau en bici, l’Alfons en cotxe. Quan arribem, sembla que la bici va bé, que no cal reparació. Passejada pel centre i fotos al Castell.

Al vespre anem a sopar a El Bodegón, que ens havien recomanat els de la foto de León. Tres quarts d’hora fent cua i finalment no valia tant la pena. El local molt maco i molt antic però només tenen quatre plats, bé, quatre tapes: les patates braves (el plat estrella), rabas, musclos i escorces de xurreria. Això si, no gaire car.

 

 

Galeria de fotos:  https://drive.google.com/drive/folders/1nT04wsADo14KcEmVXdQDvmsEZEANHxds?usp=sharing